Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
puig Safont
Volcà
Antic volcà (672 m alt.) del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del turó de Croscat, dins la regió volcànica d’Olot.
Ruapehu
Volcà
El més alt dels tres volcans de Nova Zelanda, de cràter actiu i sempre cobert de neu (2 797 m).
Forma part del Parc Nacional de Tongariro
puig de la Roureda
Volcà
Antic volcà de la regió d’Olot, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sud del turó de Croscat.
puig Rodó
Volcà
Volcà (840 m) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al N de la serra de les Medes.
tòs Pelat
Turó
Turó (235 m) del Camp del Túria, al límit dels municipis de Llíria i de la Pobla de Vallbona.
turó de la Peira
Turó
Turó (138 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al NE s’estén ja pel d’Horta.
Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic
Puracé
Volcà
Volcà de Colòmbia (4 970 m), al departament de Cauca, a la serralada central dels Andes i a 30 km de Popayán.
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII