Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a…
calçó estret
Indumentària
A la regió de Tortosa, pantalons que duien els pagesos, lligats sota genoll i ajustats a la cuixa.
antipara
Indumentària
Peça de drap o cuir que cobreix la cama fins al genoll i va botonada per la part de fora.
calçons amb bufes
Indumentària
Pantalons molt amples que duien els pagesos mallorquins fins a mitjan segle XIX i que arribaven fins més avall del genoll.
polaina
Calçó de cotó de la tribu Tetzal, decorat amb sanefa brodada amb llana,procedent de Tenejapa (Mèxic)
© Fototeca.cat
Indumentària
Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.
mitja
Parell de mitges
Indumentària
Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials, que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll.
jaqué
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment d’amplària i cauen per darrere fins més o menys a prop de genoll.
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…