Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
kilt
Indumentària
Faldilla curta de roba de quadres portada pels escocesos.
La combinació dels seus colors varia segons els clans
laticlavi
Indumentària
Túnica adornada amb una ampla franja de porpra portada pels senadors romans.
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
caftà
Indumentària
Capa llarga, d’origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues, portada generalment sense cenyidor.
Confeccionada amb teles ricament brodades, sovint era folrada amb pells
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
mantellina
Dones amb mantellines, Granada
© Granada
Indumentària
Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia
esclavina
Indumentària
Peça de vestir consistent en una espècie de capa curta, oberta per davant i amb caputxa, portada, a l’edat mitjana, pels pelegrins eslaus.
capuç
Indumentària
Capa ampla i llarga, amb caputxa que podia cobrir el rostre, portada especialment en els dols, a la baixa edat mitjana i a l’edat moderna.
quepis
Indumentària
Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits (Àustria, França, Itàlia, etc.) d’ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Actualment és típic de l’exèrcit francès També és usat per collegials en alguns països
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…