Resultats de la cerca

Fundat el 1986 i constituït oficialment al desembre del 1988, fou impulsat per un grup de caçadors de la zona Durant els primers anys utilitzà les installacions del Club de Tir Jordi Tarragó Participa en diverses especialitats en el Campionat de Catalunya, el Trofeu de la Generalitat i la Lliga interclubs de Tarragona També ha participat en algunes ocasions en el Campionat d’Espanya La seu és a la zona poliesportiva del Fornàs

Fou construït amb caràcter temporal per albergar les proves de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Era situat en un solar prop del pavelló de la Vall d’Hebron D’altra banda, la part permanent del projecte i que seguí dempeus, inclogué dos camps de futbol, un camp de rugbi i una àrea de serveis annexa, installacions conegudes com a Ciutat Esportiva Vall d’Hebron la Teixonera

Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Conegut també com a Arquers del Negrell, fou fundat per Joaquim Díaz l’any 1998 El primer any s’installà en uns terrenys cedits pel Club de Caça de Caldes i poc després, al bosc del Negrell L’any 2000 inaugurà un circuit de dotze dianes i posteriorment l’augmentà a vint-i-quatre i esdevingué un dels camp de tir més tècnics d’Espanya Participa tant en les especialitats de sala com en les de camp del Campionat d’Espanya, de Catalunya i de la Lliga Catalana, així com en altres competicions i trofeus d’àmbit estatal

Membre del Club de Tir Tarraco-Grana, guanyà un Campionat d’Espanya de fossat olímpic de primera categoria 2010 En la mateixa especialitat de tir al plat, també guanyà el GPI Espanya 2001, 2003, el Matx Ibèric 2001 i la Copa Presidente 2004, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya absolut 2000, 2007, 2008, 2010 i aconseguí el Campionat de Catalunya de primera categoria individual 2000, 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i per equips 2001, 2003, 2004, 2006-09 També guanyà la Copa President 1999, la Copa Catalunya 2002, 2005, 2006, 2008, 2010, el Trofeu Generalitat 2001, 2002, 2011 i torneigs com…

Membre del Club de Tir al Plat Tarraco, s’imposà al Gran Premi d’Amèrica de categoria absoluta només amb tretze anys 2000 Guanyà el Campionat de Catalunya 2002, 2003 i la Copa d’Espanya 2002 de fossat olímpic FO i el Campionat de Catalunya de fossat universal FU 2003 També fou campiona de Catalunya de FO 2007, 2008, aconseguí diversos podis en competicions catalanes i fou una de les primeres del rànquing estatal de FO Internacionalment, guanyà la medalla de plata en FU en el Campionat del Món 2007

S’inicià en els dards el 1994 al Club Dards Ciutat de Reus En el seu palmarès destaca un tercer lloc en el Campionat d’Espanya de punta de ferro 2008 i un subcampionat de Catalunya de la mateixa prova També participà en el Dutch Open Ha estat internacional amb la selecció catalana A més, és vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Dards des del 2008

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…