Resultats de la cerca

Debutà com a professional el 1996 Aconseguí, entre altres títols, el Masters d’Augusta 1997, 2001, 2002, 2005, 2019, el campionat de la Professional Golfers Association PGA 1999, 2000, 2006, 2007, l’Obert dels Estats Units 2000, 2002, 2008 i l’Obert Britànic 2000, 2005, 2006 Les tres victòries del 2000 en els tres torneigs del Grand Slam el convertiren en el més jove dels cinc golfistes que han aconseguit aquesta fita Llevat del 1998, el 2004 i el 2008, fou nomenat jugador de l’any de la PGA fins el 2009, any que anuncià la retirada de la competició arran d’un escàndol privat, però reprengué…

Destacà ràpidament i esdevingué campió estatal de la categoria aleví Com a aficionat, guanyà els campionats italià i espanyol Passà a la categoria professional el 1985 Fins el 2013 havia aconseguit dotze victòries en el circuit europeu i cinc en l’americà, entre les quals figura el Masters d’Augusta dues vegades 1994 i 1999 Ha guanyat també el Visa Taiheyo Masters 1989, 1990, el Dubai Desert Classics 1998 i l’Omega Hong Kong Open 2002 Des del 1987 ha disputat la Ryder Cup en l’equip europeu –llevat del 2002 i del 2004–, en la qual aconseguí les victòries dels anys 1987, 1989, 1997 i 2006 com…

Ha guanyat tres vegades l' open britànic 1987, 1990 i 1992 i dues els Masters 1989 i 1990 A més, obtingué la Dunhill Cup per a Anglaterra 1987, el campionat del món de jugadors el 1992 i el Master d’Augusta el 1996 Ha publicat diversos llibres sobre el món del golf

Campió amateur dels EUA el 1959 i el 1961, com a professional 1961 guanyà l' open nord-americà 1962, 1967, 1972, el Masters 1963, 1965, 1966, 1972, 1975, el PGA nord-americà 1963, 1971, l’open britànic 1966, 1970, 1978 i les World Series 1962, 1963, 1967, 1970 i 1975 S'imposà també en la copa del món, antiga Copa Canadà, individualment el 1963, 1964 i 1971 i per equips el 1963, 1964, 1966, 1967, 1971 i 1973 Juntament amb Arnold Palmer i amb Gary Player ha integrat el grup que hom ha anomenat Big Tree del golf mundial

Membre del Real Club de Golf El Prat, a 21 anys es convertí en professional i competí al Challenge Tour durant dues temporades Posteriorment, ja al circuit europeu, ha aconseguit èxits destacats com l’Open de França 2008, el BMW International Obert 2011, 2015, el Campionat de Golf d’Abu Dabi 2014 i el segon lloc al Johnnie Walker Championship at Gleneagles 2011 El seu germà Alejandro fou campió d’Espanya júnior i guanyador del British Amateur 2002 abans de convertir-se en jugador professional

Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove que assolia el Campionat Europeu d’Aficionats Durant les temporades 1997 i 1998 guanyà 17 dels 21 tornejos en què participà Debutà com a professional l’any 1999, i pocs mesos després guanyà l’Open d’Irlanda Des de llavors ha aconseguit nou victòries al PGA Tour, dotze a l’European Tour i cinc a altres tornejos Entre d’altres, aconseguí el prestigiós Player Championship el 2008 El 2017 guanyà el seu primer gran torneig, el Masters d’Augusta, i anteriorment havia quedat segon en tres ocasions en el Grand Slam Contribuí…

Membre de la nissaga d'industrials  Rivière Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia” Treballà a París amb Dupuy per especialitzar-se en publicitat 1933-35 i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brusselles i a Barcelona Com a pintor es formà amb J Vidal-Quadras i J de Martí Garcés des del 1931 No exposà individualment fins el 1950 —a Barcelona— i assajà la pintura fluorescent Exposà a diversos països des del 1957 Es centrà especialment en paisatges de la Costa Brava El 1949 adquirí i restaurà 1952 el castell de la Roca del…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l’ open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup 1985, 1987,…

Considerat, juntament amb Bobby Jones, Jack Nicklaus, Severiano Ballesteros i Tiger Woods, un dels millors golfistes de la història, guanyà quatre cops el Masters 1958, 1960, 1962 i 1964, dos cops el British Open 1961, 1962 i l’US Open el 1960, a més de molts altres torneigs

Membre del Pitch & Putt el Vendrell, guanyà el Campionat de Catalunya en dues ocasions 2004, 2005 Formà part de l’equip europeu del Ladies International Challenge 2005 i de l’equip català que guanyà el Ladies International Obert 2009 És membre de la comissió femenina de la Federació Catalana de Pitch and Putt