Resultats de la cerca

Fou membre del Club de Golf Terramar, de Sitges A catorze anys conquerí la Copa Ana María Perogordo al Club de Campo de Madrid 1933 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1943, 1948 El Club de Golf Terramar posà el seu nom a un torneig de golf, del qual ella i el seu marit, Joan Garriga-Nogués, foren impulsors

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005

Membre del Raimat Golf Club, a 17 anys assolí el número 1 del rànquing espanyol amateur Fou el guanyador masculí del Campionat de Catalunya Boy & Girl 2008 També conquerí, entre altres torneigs, el Campionat de Barcelona, la Copa Canàries, la Copa Andalusia, la Copa Biarritz i el Torneig de Catalunya El 2012 es proclamà campió del món universitari individual i per equips i també campió d’Espanya individual i de dobles Al juliol del 2016 aconseguí el seu primer títol professional en el Yeangder TPC Taipei, del Circuit Asiàtic Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat…

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966, 1975, 1976 Amb…