Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jerzy Neyman
Matemàtiques
Matemàtic soviètic, naturalitzat nord-americà.
Juntament amb ESPearson estudià la teoria dels tests d’hipòtesis estadístiques, en la qual introduïren el concepte de potència d’un test i els de primer i segon risc d’error Els seus mètodes estadístics han estat aplicats amb èxit a qüestions concretes d’astrofísica i de cibernètica
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…