Resultats de la cerca

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…

Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…