Resultats de la cerca

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment…

Collaborador de Saint-Simon 1814-17 i bibliotecari del Palais-Royal 1835, interpretà la història com una lluita entre opressors i oprimits Obres Histoire de la conquête d’Angleterre par les Normands 1825, Récits des temps mérovingiens 1840 i Essai sur l’histoire de la formation et des progrès du Tiers État 1953

Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho…

Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços màxims de la…

Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…