Resultats de la cerca

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…

Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…

Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias 1590, on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants

Llicenciat en dret 1943, completà els estudis a Mèxic i a Espanya, on s’especialitzà en la història colonial cubana, i posteriorment ocupà diversos càrrecs empresarials a Veneçuela, on visqué exiliat entre el 1951 i el 1954, i a Mèxic Tornà a Cuba després de la revolució castrista, i fou professor de la Universitat de Las Villas i conseller econòmic d’Ernesto Guevara L’any 1964 publicà El ingenio El complejo económico-social cubano del azúcar 1790-1860, una obra cabdal de la moderna historiografia social i econòmica cubana Altres obres seves són José Antonio Saco Estudio y biografía 1951, el…

Estudià a la Universitat d’Edimburg 1809-13 Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume Traduí el Wilhelm Meister de Goethe 1824, i escriví Life of Schiller 1825 El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres El “Fraser's Magazine” en publicà la novella Sartor Resartus The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh 1833-34, que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme Seguí la History of French Revolution 1837, de gran…

De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra  Socialism in Provence 1871-1914…

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona