Resultats de la cerca

Fou cronista de Felip III de Castella 1612 Escriví Historia de las antigüedades de la ciudad de Salamanca 1606, Historia de la vida y hechos del rey don Enrique III de Castilla 1638 i Teatro de las Iglesias de España 1643-50 pòstumament fou publicada la seva Historia de Felipe III 1777

Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra civil de 1936-39 fou objecte de repressió política Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L’evolució social d’Olot 1931, i d’un treball sobre el Centre Obrer d’Olot

Membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut d’Estudis Alacantins, publicà El castillo de Santa Bárbara, antigua fortaleza de Alicante 1955, Bibliografía de Pego 1957, El Archivo Municipal de Alicante y sus registros sobre linajes 1960, El condado-marquesado de Denia 1964, Nobiliario alicantino 1966, La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Antiguas instituciones económicas alicantinas 1976 i Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1979

Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…

Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca on fou un dels fundadors de l’estudi general, Gandia, València i Barcelona Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca , utilitzada després per Pere Gil

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…