Resultats de la cerca

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers…

Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura hostil de l’…

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A…

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 i Literatura catalana Perspectiva general 1917 El 1917 fou fet membre adjunt de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1918 n’esdevingué numerari Hi feu recerca sobre la literatura i cultura medievals catalanes Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, el 1918 fou elegit regidor de Barcelona, i tot seguit tinent d’…

Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista Greument malalt, féu una llarga estada al Montseny —on estengué les seves lectures—, que li inspirà una producció poètica senzilla i popularista que entusiasmà Maragall, amb qui establí una ferma amistat, de la qual són proves el pròleg que aquest li féu al recull Cançoner 1903-05 i la fervent obra pròpia El meu amic Don Joan Maragall 1927 Atret per la investigació històrica, especialment l’artística, actuà com a auxiliar de la…