Resultats de la cerca

Catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de Valladolid 1973, és un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal És autor d’un gran nombre de treballs, entre els quals Idealisme i positivisme en la medicina catalana 1973, La introducción en España del método antiséptico de Lister 1973, Planos de hospitales españoles del siglo XVIII 1975, Carlos III y los chuetas mallorquines 1975, Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa 1976, Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla 1977, José Masdevall y la medicina española ilustrada 1980 i Medicina y…

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…