Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…

Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias 1590, on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants

Fill d’emigrants grecs, el seu nom de naixement era Lefteris o Elefteris Graduat en arts al Bates College de Lewiston Bates el 1953, el 1955 cursà un màster a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i el 1965 es doctorà a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on des del 1962 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent El 2003 en fou nomenat professor emèrit Els anys seixanta del segle XX estudià becat a Madrid, on s’especialitzà en l’estudi de la Segona República  i la Guerra Civil Espanyola El seu estudi Agrarian Reform and Peasant Revolution in Spain Origins of the Civil War 1970,…

Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Fou professor a les universitats de Salamanca 1852-58 i de Madrid, de la qual fou rector 1875-77 Escriptor prolífic, publicà, entre altres obres, una Historia eclesiástica de España 1851 i continuà l' España Sagrada , d’Enrique Flórez volums 50 i 51

Eclesiàstic, estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i fou professor de Joan d’Àustria Continuà la Crónica general de España 1574-86, que havia iniciat Florián de Ocampo, i escriví un Viaje santo per les terres de Lleó, Galícia i Astúries obra publicada el 1765

Fou cronista de Felip III de Castella 1612 Escriví Historia de las antigüedades de la ciudad de Salamanca 1606, Historia de la vida y hechos del rey don Enrique III de Castilla 1638 i Teatro de las Iglesias de España 1643-50 pòstumament fou publicada la seva Historia de Felipe III 1777

Professà a la Companyia de Jesús i fou professor de teologia a Salamanca A part d’escriure algun tractat teològic, es dedicà als estudis històrics Són notables una història del monestir aragonès de Sant Joan de la Penya i, sobretot, Los reyes de Aragón en anales históricos 1682-84, síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils