Resultats de la cerca

Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961

Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà suportat al…

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…