Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Julià Bernat Alart
Historiografia
Historiador.
Es donà a conèixer el 1852 amb la publicació de Quelques chartes et privilèges de Villefranche-de-Conflent , ensems amb una monografia sobre el priorat de Marcèvol El 1853 esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, i el 1862 fou nomenat arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà L’any 1864, com a expert del govern francès a Baiona, assessorà sobre els límits de la frontera que divideix la Cerdanya entre els estats espanyol i francès És autor d’obres fonamentals d’investigació sobre el Rosselló i la Cerdanya Notices historiques sur les communes…
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…