Resultats de la cerca

A l’època de la República residí a Barcelona Publicà Breu compendi de la història del Regne de València 1953, València i el general Espartero 1955, Biografia dels reis de València 1956 i Imatges venerables de la ciutat de València 1956

Dedicat a l’estudi de la seva vila natal, publicà Etologia de Blanes 1886, una breu Ressenya històrica de la vila de Blanes 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada, i diversos treballs de divulgació històrica i folklòrica

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Estudià a la Universitat de Nova York i es doctorà a la de Wisconsin 1957 Després d’una breu estada a Europa i al nord d’Àfrica, retornà als EUA i fou professor a la Universitat Fairleigh Dickinson Fou catedràtic d’història medieval a l’Adelphi University i al University Seminar on the History of Legal and Political Tought and Institutions de la Universitat de Columbia, a Nova York L’any 1970 publicà en anglès un estudi sobre l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó, que fou traduït al català, en dos volums, com L’Imperi catalano-aragonès 1200-1350 1975 Fou, també, editor de…

Especialista en història moderna Estudià a Cambridge i Londres i es traslladà a Austràlia, on es llicencià en la Universitat d’Adelaide, de la qual fou professor entre el 1960 i el 1967 Després d’una breu estada a Escòcia, el 1968 tornà a Austràlia, a la Universitat de Flinders, i posteriorment a la Sir George Williams University, de Mont-real Canadà, on fundà el Centre d’Estudis Europeus Els seus escrits estan dedicats a les protestes populars i la violència collectiva a França i Anglaterra durant les etapes revolucionàries del s XVIII des d’una visió marxista Destaquen The…

Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant 1957 —en…

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…

Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i…