Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Nikētas Khoniates
Historiografia
Política
Cristianisme
Polític, historiador i teòleg bizantí.
Ocupà càrrecs importants en l’administració civil de l’imperi Escriví una història Χρονικh διhγηοιέ, molt interessant per a conèixer el regnat de Miquel Comnè, i diverses obres teològiques, panegírics i discursos
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Diego José Dormer
Historiografia
Historiador aragonès.
Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador El 1699 fou diputat del regne d’Aragó Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón 1697, que Sayas havia fet arribar fins el 1525 En els Discursos históricos…
Arthur M. Schlesinger

Arthur M. Schlesinger
©
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la…
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…
Josep Maria Figueres i Artigues

Josep Maria Figueres i Artigues
Historiografia
Periodisme
Publicacions periòdiques
Historiador.
Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007, Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en…
,
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, historiador, memorialista, crític i traductor.
Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…
,
Joan Dameto i Cotoner
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en…
,
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…