Resultats de la cerca

Enviat a Roma per Gustau I de Suècia 1524, s’hi establí quan el seu país abraçà la Reforma Autor d’una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum 1539 i d’una Historia de gentibus septentrionalibus 1555

Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und…

De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Cofundador del PCC 1928, s’integrà després al BOC 1931 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i collaborà a L’Hora Participà en la constitució del PSUC 1936 Exiliat a Mèxic 1940 treballà als tallers gràfics de La Nación , i més tard muntà una impremta S’apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català 1942, que donà suport al Consell Nacional de Catalunya CNC Dissoltes ambdues organitzacions 1945 i 1950, continuà l’activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic 1953 Cofundador 1952, i fins el 1957 secretari de redacció, de…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de Mendoza, que…

Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’…

Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets…