Resultats de la cerca

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Estudià a Oxford i el 1586 publicà Britannia , visió topogràfica d’Anglaterra que tingué una gran influència en la historiografia posterior Fou mestre 1575-93 i director 1593-97 de l’escola de Westminster Publicà també Annales rerum Anglicarum et Hibernicarum regnante Elizabetha 1615

És autor d’una història universal fins el 872 i d’una obra geogràfica, Kitāb al-buldān ‘Llibre dels països’, important font topogràfica, històrica i econòmica per a conèixer el món musulmà des de Pèrsia fins a l’Àfrica septentrional

També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros  Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia General de…

De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…

S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament Les pays sous-développés 1959, Ibn Khaldum naissance du Tiers Monde 1966, Géographie des pays sous-développés 1965 i 1976, Unité et diversité du Tiers Monde 1980, etc A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona 1976 ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976 i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote Entre les seves darreres obres publicades cal esmentar Expérience et absolu…

Seleuc Nicàtor li encarregà una ambaixada a l’Índia ~295 aC, on residí a Patna De retorn, escriví un llibre, Indica , font principal d’informació sobre l’Índia en el món grec se n'han conservat alguns fragments

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La Geografia d’Estrabó…