Resultats de la cerca

De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres…

Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor Fou governador de Càller i de la Gallura Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya 1708-09 obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe 1709 Destacat com a ministre a Gènova 1714, contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya 1717 i Sicília 1718 Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda Com a escriptor cultivà la poesia Los Tobías 1709, poema en octaves, però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques…

Fou governador del vilayet d’Anatòlia, visir 1539 i gran visir 1544 de Solimà el Magnífic Hom considera el seu visirat com l’inici de la corrupció administrativa otomana

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

Secretari civil d’Amadeu I i governador de diverses províncies, escriví, entre altres obres, uns Anales de la guerra civil 1853, ampliats més tard sota el títol d' Historia de la guerra y de los partidos liberal y carlista, aumentada con la regencia de Espartero 1868 i una Historia contemporánea , que abasta del 1843 al 1885 1890-95

Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana

Fill de Ban Biao i germà dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao Abandonà la dedicació intellectual i partí a combatre a la frontera Amb Dou Xian atacà la branca nòrdica dels Xiongnu, que havien envaït els estats tributaris de la Xina al Turquestan Les seves conquestes el dugueren l’any 94 fins al Pamir Fou el principal realitzador de la política d’expansió dels emperadors Han Zhangdi i Hedi Fou governador de la conca del Tarīm fins poc temps abans de morir El succeí en el comandament el seu fill Ban Yong  

Formà part d’Acció Cultural Valenciana i collaborà a Acció , Mirador , El Marí , etc Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i ha publicat, ultra diversos llibres de text, Estancia en Valencia del rey don José I 1929, Repertori dels gravats de PP Moles 1931, El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI 1930, San Vicente Ferrer, apóstol de la paz 1944, València i el mariscal Suchet 1953, València contra Napoleó 1967 i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823 Fou membre del Centre de Cultura Valenciana 1932

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l…