Resultats de la cerca

Fou un dels primers representants de l’humanisme a Polònia, i és autor d' Historiae Poloniae libri XII 1455-80, on imita l’estil de Tit Livi

Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada…

Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…

Fill de Joaquim Rubió i Ors Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres M Milà i Fontanals, FX Llorens i Barba, i per condeixeble M Menéndez y Pelayo El 1878 es doctorà a Madrid El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona El 1885 obtingué la càtedra de literatura general a la Universitat d’Oviedo, i el mateix any, per concurs, fou traslladat a la de Barcelona per cobrir la vacant de Milà i Fontanals Fou nomenat membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1889 El 1904 inicià la seva…

Llicenciat en història i dret a la Universitat de Barcelona 1928, on fou deixeble de Jordi Rubió, ingressà el mateix any a la Companyia de Jesús dissolta aquesta dins l’Estat espanyol, passà a Avigliana Torí, on estudià filosofia i es llicencià el 1936 tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña Castella El 1940 fou ordenat de sacerdot a Barcelona l’any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral, Francisco Gustá, apologista y crítico Professor del Collegi Monti-Sion a Palma del 1941 al 1947, aquest any anà a Roma i s’incorporà a l’Institut Històric de la Companyia de Jesús, que…