Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Anna de Pous
Arqueologia
Historiografia
Historiadora i arqueòloga, especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els…
August Bernhard Hasler
Cristianisme
Historiografia
Teòleg suís i historiador de l’Església contemporània.
Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà
Ramón Carande Thovar
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i collaborà amb Flores de Lemus Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia 1916 i de Sevilla 1918, fou conseller d’estat del 1931 al 1933, idel Banc Urquijo el 1933 Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros…
Ban Biao
Historiografia
Lletrat xinès.
Pare dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao idel general Ban Chao Amb la intenció de continuar les Shiji ‘Memòries històriques’ de Sima Qian, recollí materials que els seus dos fills elaboraren i convertiren en la Qian Han shu ‘Història dels Han anteriors’
Eginard
Historiografia
Historiador.
Educat al monestir de Fulda, fou enviat a la cort de Carlemany del 791 al 796 fou conseller de l’emperador i del seu fill Lluís Entre la mort de Carlemany i el 820, o bé després del 830, escriví la Vita Karoli , a imitació de les Annales
Surendranath Dasgupta
Filosofia
Historiografia
Filòsof indi, historiador de la filosofia de l’Índia.
La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, idel fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55
Bartolomeo Facio
Filosofia
Historiografia
Historiador humanista.
Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, idel tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs
Pontus Hultén
Art
Historiografia
Museologia
Historiador de l'art i museòleg suec.
Fou conservador del Museu Nacional idel Museu d’Art Modern d’Estocolm Entre 1973 i 1980 dirigí el Centre Georges Pompidou i, posteriorment, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles Intervingué, com a assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la redacció del projecte del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Així mateix, fou comissari de gran exposicions internacionals d’art
Manuel Mundó i Marcet
Manuel Mundó i Marcet
© Fototeca.cat
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf.
Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…
Anselm Dempere
Historiografia
Historiador.
Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús idel venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina