Resultats de la cerca

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984

Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial 1963 i La…

Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…

Graduada 1977 i doctorada 1982 en estudis clàssics al Newnham College de Cambridge, on ha desenvolupat la seva carrera docent i on el 2004 fou nomenada catedràtica, ha estat professora al King’s College d’Oxford i professora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley Especialista en el món clàssic i, sobretot, en l’antiga Roma des d’un enfocament que comprèn tant la història social i política com la religió, l’art i la cultura popular, en gran part de la seva obra és palès l'afany divulgador Hom pot esmentar-ne Rome in the Late Republic 1985, Classics A Very Short Introduction 1995…

Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…