Resultats de la cerca

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925, per encàrrec…

Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…