Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Teodor Lector
Historiografia
Historiador bizantí.
Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518
Jaume Coll
Historiografia
Historiador franciscà.
Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 1738, Traducción de la vida del V Buenaventura Gran 1733 i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba 1725
Manuel Cúndaro
Historiografia
Historiador.
Era lector de teologia de l’orde franciscà Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada Feu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona 1887, obra que només fou publicada en part
Francesc Marca
Historiografia
Historiador.
Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona
Paolo Sarpi
Historiografia
Historiador italià.
Entrà als servites 1566, on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo Lector en teologia 1574 i doctor 1578, fou nomenat provincial dels servites 1589 i teòleg de la república de Venècia 1606 Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV 1607 La seva gran obra Istoria del concilio di Trento 1608-19, amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma
Pere Sanahüja i Vallverdú
Historiografia
Historiador.
Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961
Ferran Díaz-Plaja i Contestí
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins…
Ramon Gubern i Domènech
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses…
,
Michel Vovelle
Historiografia
Historiador francès.
Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de…
Emili Giralt i Raventós
Emili Giralt i Raventós
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad…