Resultats de la cerca

El 1815 anà amb Napoleó a Santa Helena, on escriví el Mémorial de Sainte-Hélène 1822-23, corpus del pensament polític i militar de Bonaparte, però discutible, perquè Las Cases sovint en modificà les opinions

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…

Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” 1949 Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona 1965-81, féu edicions de texts de Teresa de Jesús i de Joan Boscà, entre d’altres autors Publicà Assaigs sobre la literatura catalana 1968 , Les excellències de la llengua catalana 1967, l’antologia poètica Un segle de poesia catalana 1968, obra que havia iniciat Jaume Bofill i Ferro, el volum IV de la Història de la literatura catalana dirigida per Martí de Riquer 1972…

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1970, fou collaborador de la Gran enciclopèdia catalana 1969-71 i, al mateix temps, assistí a les classes de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans, que influïren decisivament en la seva formació El 1970 fou lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham L’any següent s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a professor de literatura catalana contemporània i, després de doctorar-s’hi 1983, el 1988 esdevingué catedràtic d’aquesta matèria A la…

Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua…

És un dels forjadors de la llengua literària neerlandesa i màxim exponent de l’ideal renaixentista als Països Baixos