Resultats de la cerca

Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg

Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es…

Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador El 1699 fou diputat del regne d’Aragó Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón 1697, que Sayas havia fet arribar fins el 1525 En els Discursos históricos políticos 1684…

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà…

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses…

Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor Fou governador de Càller i de la Gallura Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya 1708-09 obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe 1709 Destacat com a ministre a Gènova 1714, contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya 1717 i Sicília 1718 Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda Com a escriptor cultivà la poesia Los Tobías 1709, poema en octaves, però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques Palacio de Momo Lió 1714,…

Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…

Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995, Cataluña de…