Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones…

Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació 1939-63 Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca 1935, Devoción de Mallorca a la Asunción 1950, Los santuarios marianos de Mallorca 1968, Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent 1975, Història de Porreres 1977 i 1979, en dos volums, el primer amb Ramon Rosselló, les biografies del P Jaume Rosselló 1942 i de Miquel Maura i Montaner 1977, i l’edició del Libre del monestir de senta Margarida en la ciutat de…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets històrics de…

Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947

Jeroni, entre els anys 1760 i 1779 residia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’on fou dues vegades prior Fou definidor i cronista general de l’orde Escriví unes Memorias venerables sobre les personalitats més destacades de l’orde

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus

Monjo del monestir cistercenc de Santa Fe, prop de Saragossa Nomenat cronista major del Regne d’Aragó 1466 per Ferran II, és autor d’una Crónica de Aragón , publicada a Saragossa el 1499 per Pau Hurus, la qual fou traduïda al llatí per Gonzalo de Santa María