Resultats de la cerca

Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema stikhotvornogo…

És autor d’una novella d’aventures, en part autobiogràfica, Poema trágico del español Gerardo y desengaño del amor lascivo 1615 Processat diverses vegades per la seva vida irregular i per aventures amoroses, estigué a la presó, fou condemnat a galeres, càstig que li fou canviat per l’estranyament de la cort Visqué a Saragossa, on publicà Historia apologética de los sucesos del reino de Aragón 1591 a 1592 1622, obra que, malgrat mostrar-se partidària del partit reial, desagradà a la cort el llibre fou retirat, i les novelletes Historias peregrinas y ejemplares 1623 Passà a Lisboa, i allí…

Canonge de Santiago, publicà la Historia de la Iglesia de Santiago de Compostela , obra fonamental de la historiografia gallega Conreà la novella històrica en gallec A tecedeira de bonaval ‘La teixidora de Bonaval’, 1894, O castelo de Pambre 1895 i O niño de pombas ‘El nen de les colomes’, 1905

Publicà, entre altres obres, la sèrie Euskariana , obres de gènere molt divers sobre temes bascs, una Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskera 1884, estudi científic de la llengua en contraposició al corrent purista de l’època, la novella històrica Don García Almoravid 1899 El 1918 fou cofundador de l’Euskaltzaindia

En el camp històric, cal remarcar els cinc volums de la seva História de Portugal nos séculos XVII e XVIII 1860-71 Conreà diversos gèneres literaris, com la crítica, l’assaig, el teatre i sobretot la novella històrica, com A mocidade de DJoão V 4 volums, 1852-53, i la narrativa menor en Contos e lendas 1873, també de caràcter històric

Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada

Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta historica 1856-73

Fill del  notari  Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial Fou pare de …

Catedràtic de llengua i literatura castellana de la Universitat de Sevilla A més de diverses edicions crítiques Viaje a Tamorlán, de Ruy González de Clavijo, 1943 La Diana , de Jde Montemayor, 1948, antologies de clàssics castellans de l’Edat del barroc, i de molts articles sobre novella pastoral i bizantina, publicà Introducción a la literatura medieval española 1953, Métrica española del siglo XX 1969, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro 1972, Los libros de pastores en la literatura española 1974, Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machacho 1977,  Lírica medieval…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i assaigs de…