Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Gonçal Vidal i Tur
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot, Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974
Arthur M. Schlesinger

Arthur M. Schlesinger
©
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats…
Mustafà Na’ima
Historiografia
Historiador turc.
Cronista oficial de l’imperi Otomà, la seva obra històrica 1730, compendi d’altres d’autors anteriors, algunes d’elles avui perdudes, fou reeditada el 1884
Eduard Rodeja i Galter
Historiografia
Historiador.
Fou cronista oficial de la seva ciutat, sotspresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos i director de l’Escola d’Arts i Oficis Publicà la monografia Llibre de Figueres 1962
Pietro Colletta
Literatura italiana
Historiografia
Escriptor i historiador italià.
Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847
Rafael Gras i Esteva
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911
Sebastià Puig i Puig
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920
Hernando del Pulgar
Historiografia
Historiador castellà.
D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona De tornada a Alacant 1853, es dedicà als estudis arqueològics Fou oficial de la Milícia Nacional 1854 i patí diversos empresonaments Destronada Isabel II 1868, fou membre de la comissió revolucionària d’Elx Posteriorment fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma i visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia Publicà estudis d’història local, com Ilici, su situación y antigüedades 1879 i Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx
Caffaro
Historiografia
Política
Polític, militar i historiador genovès.
Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort