Resultats de la cerca

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques…

Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el…

Catedràtic de llengua i literatura castellana de la Universitat de Sevilla A més de diverses edicions crítiques Viaje a Tamorlán, de Ruy González de Clavijo, 1943 La Diana , de Jde Montemayor, 1948, antologies de clàssics castellans de l’Edat del barroc, i de molts articles sobre novella pastoral i bizantina, publicà Introducción a la literatura medieval española 1953, Métrica española del siglo XX 1969, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro 1972, Los libros de pastores en la literatura española 1974, Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machacho 1977, …

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…