Resultats de la cerca

La seva Història de l’Església , continuació de la d’Eusebi de Cesarea, comprèn el període que va del 305 al 439 i, generalment, és força ben documentada i imparcial

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219

Doctor en història Professor a l’École Normale de Sèvres 1919-37 Publicà una Histoire de France 1925 i estudis sobre el període napoleònic La Constitution de Bayonne 1910, Napoléon et la Catalogne 1910, un dels millors estudis sobre la dominació napoleònica al Principat

Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període

Doctor en dret Dirigí l’Archivio di Stato de Càller 1936-45 i collaborà a Archivio Storico Sardo , Studi Sardi , etc Fou catedràtic de paleografia 1936-57 i d’història a la Universitat de Càller Especialitzat en el darrer període català de Sardenya, ha publicat també obres generals, com La Sardegna 1931, La Sardegna attraverso i secoli 1952 i I sardi 1956

Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots…

Contribuí molt polèmicament a la teoria de la història de la civilització de l’escola alemanya, plantejant la importància dels grups econòmics i dels moviments de masses en la història social, i defensant una visió de síntesi filosòfica i psicològica per a cada període històric Escriví Deutsches Wirtschaften im Mittelalter ‘L’economia alemanya durant l’edat mitjana’, 1886 i la seva obra cabdal Deutsche Geschichte ‘Història alemanya’, 1891-1901 en dotze volums

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…