Resultats de la cerca

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en…

Estudià a la Universitat de Marburg i es doctorà a la Universitat Lliure de Berlín el 1968 Després d’exercir com a professor a la Universitat de Münster 1968-73, passà a la Universitat de Bielefeld, on el 1975 fundà, juntament amb els germans WJ i HMommsen, HUWehler i HAWinkler, la revista Geschichte und Gesellschaft ‘Història i Societat’ i dirigí el Centre per a la Recerca Interdisciplinària 1984-88 La revista i el centre esdevingueren els instruments per a articular la Neue Sozialgeschichte ‘Nova història social’, per a la qual la història no havia d’ésser una recreació ideogràfica, sinó…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…

Vida i obra Es llicencià en dret a València i a Saragossa, on obtingué el 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria, exercí a diverses poblacions Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 Establert a Vic, fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs S'especialitzà…