Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Asclepíades de Mirlea
Historiografia
Gramàtica
Gramàtic i historiador grec.
Visqué part de la seva vida a Turdetània Escriví un tractat de qüestions gramaticals en onze llibres i tractats d’història de Bitínia i Turdetània, dels quals només s’han conservat fragments
Raoul de Cisternes
Historiografia
Historiador.
Collaborà a la “Revue des Questions Historiques” Publicà La campagne de Minorque 1899, estudi documentat de l’ocupació francesa de Menorca durant la guerra dels Set Anys És autor, també, de Le duc de Richelieu 1818-1821 1898
Josep Antoni Anglada i Lloret
Historiografia
Dret
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc
Eli Filip Heckscher
Economia
Historiografia
Economista i historiador suec.
Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931
Josep Corts i Huguet
Historiografia
Historiador.
Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà…
Pau de la Lafàbrega i Pallarès
Historiografia
Historiador.
Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de rétrocession du…
,
Plutarc
Historiografia
Historiador grec.
A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…
Emmanuel Le Roy Ladurie
Historiografia
Historiador francès.
Catedràtic del Collège de France des del 1973, ha estat un pioner de la història agrària i de la paleoclimatologia, i ha cultivat també la demografia i la història de les mentalitats Entre les seves obres destaquen Histoire du Languedoc 1962, Paysans du Languedoc 1966, Histoire du climat depuis l’an mil 1967, Faire l’histoire en collaboració amb altres autors, 1974, Montaillou, village occitan de 1294 à 1324 1975, Le carnaval de Romans 1979, L’argent, l’amour et la mort en Pays d’Oc 1980, Histoire de la France rurale i Histoire de la France urbaine 1981 Com a obres de síntesi ha publicat L’…
Yves Lacoste
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador francès.
S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament Les pays sous-développés 1959, Ibn Khaldum naissance du Tiers Monde 1966, Géographie des pays sous-développés 1965 i 1976, Unité et diversité du Tiers Monde 1980, etc A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona 1976 ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976 i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote Entre les seves darreres obres publicades cal esmentar…
David Romano i Ventura
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en filologia semítica 1949 a Barcelona, i el 1951 es doctorà, amb una tesi sobre la família Ravaia, de jueus catalans Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i des del 1966 fou catedràtic de llengua i literatura italianes És autor de diversos treballs d’investigació sobre els jueus catalans, entre els quals destaca…