Resultats de la cerca

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral,…

Ocupà càrrecs importants en l’administració civil de l’imperi Escriví una història Χρονικh διhγηοιέ, molt interessant per a conèixer el regnat de Miquel Comnè, i diverses obres teològiques, panegírics i discursos

Cultivà l’epigrama alexandrí i preparà un recull, en diversos volums, dels autors d’aquest gènere, anomenat Kýklos Continuà l’obra històrica de Procopi amb Del regnat de Justinià 552-558 Fou anomenat Escolàstic

Protegit del ministre i escriptor ‘Alī Shīr Nawā'ī És autor d’una història des de la creació fins al regnat d’Ḥusayn Bāyqāra, Rawsat ul-Safā' , en set volums i un apèndix geogràfic

Fou sacerdot a Heliòpolis durant el regnat dels dos Ptolemeus Escriví una història d’Egipte —conservada només molt fragmentàriament, a través de les obres d’autors jueus i cristians— que estableix una divisió cronològica en tres períodes de diverses dinasties, considerada encara d’ús científic

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965

Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics