Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Giovanbattista Ramusio
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf italià.
Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59
Feliu d’Amat i de Lentisclar
Historiografia
Historiador.
Baró de Sant Miquel de Castellar Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia
Ernest Delamont
Historiografia
Historiador.
Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878
José de Moret
Historiografia
Cristianisme
Historiador, jesuïta.
Publicà unes Investigaciones históricas 1665 i uns Anales del reino de Navarra 1684-1709, en els quals s’ocupa, entre altres temes, del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i les seves relacions amb Sanç el Major de Navarra, així com de l’anomenat regne de Sobrarb, contra les opinions de Jerónimo de Blancas
Henri d’Arbois de Jubainville
Arqueologia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador, arqueòleg i filòleg francès, especialitzat en l’estudi dels celtes.
Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Frederic Camp i Llopis
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
D.M.J Henry
Historiografia
Historiador.
Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846
Juan de Mariana
Historiografia
Historiador.
Jesuïta, no sempre mantingué bones relacions amb els seus superiors eclesiàstics Les Historiae de Rebus Hispaniae Libri XXX , obra publicada a Toledo 1592 i, sencera, a Magúncia 1601 i inspirada en cròniques anteriors, convenientment depurades, fou considerada un model de prosa històrica i de rigor d’investigació manifesta un nacionalisme espanyol d’arrel castellanista Hom la traduí a l’anglès 1699 durant dos segles fou l’obra d’història d’Espanya més llegida a tot Europa