Resultats de la cerca

Autor d’obres botàniques i zoològiques utilitzades per Plini el Vell, és conegut per les seves Historiae Philippicae , història universal en quaranta-quatre llibres Independent de la tradició patriòtica romana, s’inspira en Timàgenes d’Alexandria L’obra s’ha conservat en l’epítom que en féu Marc Junià Justí al segle III

És el continuador de l’obra històrica Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’ d’ Abraham ibn Dā’ūd , que completà fins el 1510 Segurament s’inspirà també en la crònica de Yosef ben Ṣaddiq Són interessants les notícies que dóna de l’expulsió dels jueus el 1492, bé que l’obra conté diversos errors i anacronismes

La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul…

Professor a la Universitat de Barcelona, s’inicià en la recerca històrica amb l’estudi dels moviments populars durant la revolució liberal, l’anàlisi de l’estat liberal a Catalunya i la subordinació de l’autoritat civil a la militar, per a anar evolucionant cap a l’estudi de l’època franquista Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades com “Recerques” i “L’Avenç”, i ha estat comissari de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” Universitat de Barcelona, 1985, “1939 Barcelona, any zero” Museu d’Història de la Ciutat, 1999, “Les presons de Franco” Museu d’Història de…

Formà part de la Jove Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou president Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1877 collaborà a Lo Gai Saber , a la revista La Renaixença i a l’ Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Publicà Quadros d’història catalana 1876, Notícia històrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d’Amèrica 1876 i una Història de Catalunya 1887 en dos volums, d’acord amb les idees de Valentí Almirall, reeditada i continuada per…

Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…

El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748 El 1765 intentà la creació d’una Acadèmia Criticoliterària Fou catedràtic de filosofia durant sis anys a la Universitat de Cervera i rector dels collegis de l’orde a Barcelona, a Cervera 1760-63 i a Gandia 1763-67 i canceller de la Universitat d’aquesta darrera ciutat Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767 s’establí a Ferrara, Itàlia És considerat com l’iniciador i alhora el representant més característic de l’anomenada escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia de renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves…

Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la…