Resultats de la cerca

Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337

Llicenciada en filosofia i lletres 1963 i doctora en història 1984 per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques , de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica 1989 i Professora d’Investigació 2002, organisme del qual fou directora del 1985 al 1994 Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1992, també en fou presidenta del 2006 al 2014 Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i,…

Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Fou bisbe de Beauvais 1899-1915 i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà L’inquisition en Roussillon 1892 i L’inquisition, ses origines, sa procédure 1906 Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb els Països Catalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia 1886 i Les assignations des livres aux religieux du couvent des frères…

Fou secretari de l’arquebisbe de París Pèire de Marca Mort aquest, Baluze publicà l’obra del seu protector Marca Hispanica sive limes hispanicus 1688, fonamental per a la història catalana, i després fou bibliotecari de Jean B Colbert Lluís XIV el bandejà pel fet d’haver publicat una obra que no exalçava la casa de Borbó Publicà diverses obres, de les quals cal destacar un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de l’arquebisbe Marca 1663, l’edició dels concilis de la Narbonesa 1668, els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, i les obres que li han donat…

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…