Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
post
Oficis manuals
Peça de fusta, no necessàriament plana, ampla i poc gruixuda, que en diferents oficis manuals serveix per a posar-hi l’objecte que hom ha de treballar.
tallant
Oficis manuals
Fulla de metall, ampla i amb tall, que forma part de diversos instruments, com és ara destrals, coltells, tallants, etc, emprats per a tallar coses copejant-les amb l’aresta tallant.
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
boixet
Oficis manuals
Eina emprada pels dauradors i retaulistes consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada; el material d’aquesta eina és de qualitat dura quan la punta és molt fina, i tova quan la punta és ampla.
En els processos de policromia d’escultura o retaule, en fer l’estofat, hom utilitza el boixet per a ratllar la capa de pintura, eliminar-la i dibuixar motius ornamentals en deixar veure el daurat subjacent
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII