Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
empaperador | empaperadora
escarpra
Oficis manuals
Mena de cisell, de secció rectangular, que té la punta de llavorar acabada en forma de doble bisell.
Hom l’utilitza per a foradar parets i envans, i per a treballar la pedra
gàbia
Oficis manuals
Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on hom posa la brisa en la premsa de vi.
escarpreta
Oficis manuals
Escarpra petita, de secció rodona, utilitzada per a fer forats de petites dimensions o fer regates a les parets.
brotxa de campir
Oficis manuals
Brotxa grossa, emprada per a estendre colors a l’aigua (calç, cola, plàstic) en superfícies àmplies (parets, sostres); darrerament ha estat substituïda pel corró.
aixafaterres
Oficis manuals
Persona que tenia com a ofici de picar i d’atapeir la terra, per endurir el sòl no destinat a ésser enllosat o per donar consistència a les parets construïdes només de terra atapeïda.
Aquest ofici era corrent a les planes occidentals del Principat, on les construccions eren, sovint, fetes de tàpia a causa de l’escassetat de pedra
clau
Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada per estampació…