Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
martellejat
Oficis manuals
Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell.
fus
Oficis manuals
Instrument de forma lleugerament cònica que els espardenyers empren per a foradar la llata.
rasquet
Oficis manuals
Llima de secció triangular o rectangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall.
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
entrescar
Oficis manuals
Tòrcer lleugerament cap a una banda i cap a l’altra, alternativament, les dents (d’una serra o altra eina dentada) a fi que s’obri pas més fàcilment quan hom serra.
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Objecte, peça, etc, cilíndric o lleugerament cònic o troncocònic, que per l’acció combinada de la pressió i de la seva rotació serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc, alguna cosa, com la pedra cilíndrica o troncocònica que, en rodolar, arrossegada per una bèstia, servia per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla, o com la que en el molí d’oli esclafa les olives.
pic

Pic
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada en diversos oficis, especialment en agricultura, mineria i obres públiques, que consisteix en una peça de ferro o d’acer, en general lleugerament corbada, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, generalment de fusta, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems i que permet d’arrencar manualment minerals tous o prèviament disgregats, cavar terres dures, arrencar paviments, etc.