Resultats de la cerca

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

Oriünda de l’Amèrica del Sud, és extensament conreada a gran part del món Les llavors mongetes seques i els llegums immaturs mongetes tendres són aprofitats per a l’alimentació humana, i les plantes són destinades a l’alimentació del bestiar És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen cicle del nitrogen S’adapta bé a qualsevol terreny, bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima N’hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l’hàbit de la planta nanes, enasprades, etc, en la forma dels llegums i en la forma, mida i coloració de les…

Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel…

Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per…

El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…