Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jordi Llopis i Establier
Arts de l'espectacle (altres)
Humorista.
Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau
Pierrot Bidon
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l’artista de circ francès Pierric Pillot.
El 1974 creà el Cirque Bidon i deu anys més tard el Cirque Archaos, en els quals donà mostres de gran imaginació amb les seves propostes de renovació del circ tradicional, entre les quals cal citar la substitució dels números amb animals per uns altres amb vehicles a motor Posteriorment, creà altres iniciatives circenses a diversos llocs del món Circus of Horrors de Harry Cotle & Dr Haze Gran Bretanya 1995, Circo da Madrugada al Brasil 1996, el Centre National des Acrobates de Guinée, a Conakry 1998, i Caiu do Ceu 2000, al Brasil El 2001 retornà a França i s’installà a Marsella i…
Miliki
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l'artista de circ andalús Emilio Alberto Aragón Bermúdez.
D'una família dedicada de molts anys al circ, el 1939 formà el trio de pallassos Gaby, Fofó y Miliki amb dos dels seus germans, que actuaren durant diverses temporades al Circo Price de Madrid En 1972-1983 protagonitzaren amb gran èxit el programa de Televisión Española Había una vez un circo El 1977 s'uní al grup el seu fill Emilio Tomás Aragón Álvarez Milikito, posteriorment destacat actor, humorista i empresari
Alady

Alady
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de Carles Saldaña i Beüt, artista de varietats i de revista.
Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…
,