Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
presentar
Arts de l'espectacle (altres)
Conduir i animar un programa de ràdio o de televisió, un espectacle, una festa, etc.
Selvin
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’il·lusionista Andreu Llorens.
Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr Tilla, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s’inscriu de ple en la tradició del gènere Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l’Estat espanyol, Alemanya, el Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l’espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura 1998
esquetx
Arts de l'espectacle (altres)
Escena curta, generalment còmica, intercalada en l’acció d’un film, obra de teatre, ràdio o televisió.
Judit Martín

Judit Martín
© Promotora 600
Arts de l'espectacle (altres)
Teatre
Actriu i pallassa.
Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i, des del 2016…
Xavier Sala i Costa

Xavier Sala i Costa
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi.
Ha actuat arreu del món i ha participat en pellícules i programes de ràdio i televisió Des del 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d’automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat Creador i organitzador de les Trobades Màgiques Internacionals de la Costa Brava des del 1981 i del Gran Festival Internacional de Màgia 2001, ha presidit el congrés Magic Hands a Alemanya 1996 i 1997 Soci fundador i vicepresident de l’organització Mags Sense Fronteres 1998, el 2002 inaugurà a Santa Cristina d’Aro La Casa Màgica Collecció Xevi, primer museu d’aquesta especialitat a…
Jango Edwards
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso nord-americà Stanley Ted Edwards.
Establert a Europa des del 1972, visità Barcelona per primer cop el 1977 Friends Roadshow, Saló Diana, i establí vincles molt sòlids amb la professió i el públic catalans Considerat per la crítica internacional com el màxim exponent del llenguatge contemporani dels pallassos i generador de l’anomenat clown power , el seu humor es movia entre la procacitat, la provocació i la tendresa Feu gires per Europa, Amèrica i Oceania presentant els seus espectacles, tant dins d’iniciatives collectives com ara el circ Roncalli, amb el qual actuà l’any 2000, com en solitari espectacle WFUN-RADIO 121 ,…
José Luis Coll García
Arts de l'espectacle (altres)
Humorista i escriptor castellà.
Orfe de pare i de mare exiliada, fou criat pels seus avis Començà a estudiar dret però no acabà els estudis A mitjan dècada de 1950 es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer com a humorista i on collaborà en el setmanari “La Codorniz” i a Radio Nacional de España Simultàniament, participà en diverses obres de teatre on treballà, entre d’altres, amb la Compañía del Teatro Español i amb la de l’actriu Celia Gámez El 1960 debutà com a actor de cinema en el film Días de feria , i l’any següent féu de guionista per a Televisión Española Amb El sueño de unos locos de verano , escrita juntament…
programa
Arts de l'espectacle (altres)
Elenc dels espectacles, les emissions de ràdio o televisió, etc, que es presenten en un moment o un període determinat o amb relació a una iniciativa determinada.
Alady

Alady
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de Carles Saldaña i Beüt, artista de varietats i de revista.
Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…
,