Resultats de la cerca

Es formà al Trinity College de Dublín El 1945 canvià el seu nom real pel de Patrick O'Brian per remarcar la seva vinculació amb Irlanda El reconeixement literari li arribà molt tard, quan, a 50 anys, publicà Master and Commander , una novella històrica ambientada en les guerres napoleòniques i protagonitzada pel capità Jack Aubrey i el metge, espia i naturalista Stephen Maturin, un personatge d’ascendència catalanoirlandesa El llibre esdevingué un best-seller mundial i fou l’origen d’una sèrie de novelles amb els mateixos personatges i context històric de les quals s’han venut quatre milions…

El 1994 guanyà el premi Hermann Hesse, però la consagració definitiva li arribà amb el premi Georg Büchner 1999, el més important de la literatura alemanya Entre altres obres, ha publicat les novelles Ich war einmal ‘Una vegada era jo’, 1989, Feuerland ‘Terra del foc’, 1992, Mein Hund, meine Sau, mein Leben ‘El meu gos, la meva truja, la meva vida’, 1994 i Der Tod und ich, wir zwei ‘La mort i jo, nosaltres dos’, 1996

A la dècada dels setanta obtingué el seu èxit més reconegut amb la setena part del llibre Schwäbische Chronik , on el principal personatge feia una crònica de la vida alemanya al s XX També és autor d’obres com Die Augen eines Dieners 1976, Dame und Scharfrichter 1976, Andere Tage 1978, Die Begegnung 1982, Seltsamer Abschied 1990 i Jung und Alt 1992

Combaté en l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial i el 1943 fou fet presoner pels aliats a Tunis i traslladat als EUA, on estudià anglès i gestió empresarial Després de tornar a la República Federal Alemanya 1946 i fer un curs de llibreter, i el 1947 succeí el seu pare i el seu oncle en la direcció de l’editorial Bertelsmann , fundada i propietat de la família Mohn de feia cinc generacions Durant els trenta-quatre anys que ocupà el càrrec convertí l’editorial en una de les primeres empreses del sector del món El 1950 creà el primer ‘Cercle de Lectors’, fòrmula que constituí…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…

Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art