Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
blatoïdeus
Entomologia
Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit que presenten el cap ocult sota el protòrax, el qual és molt gros i té forma d’escut.
Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina
naucòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que inclou espècies aquàtiques de cos ovalat i de 8 a 16 mm.
Les antenes són molt curtes i al cap tenen un rostre amb 3 artells Les potes anteriors són adaptades a la natació Habiten a les aigües estancades amb vegetació Són cosmopolites
redúvids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cap estret, ocels prominents, amb antenes i amb l’aparell bucal fort i corbat que s’allotja a la part inferior del cap i del protòrax.
Les potes anteriors són adaptades per agafar tots són terrestres Inclou espècies depredadores algunes són hematòfagues i cosmopolites, especialment abundants a les zones tropicals, però hi ha un bon nombre d’espècies europees Són gèneres mediterranis Rhinocoris, Coranus, Holotrichius
sifonàpters
sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans
sàldids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de mida petita i forma ovalada, de colors foscs i amb taques clares més o menys grosses, ulls grossos i potes posteriors adaptades al salt.
Inclou unes 200 espècies d’hàbits depredadors que viuen en llocs humits, on es desenvolupen amb una gran agilitat L’espècie principal és Salda
notonecta
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels notonèctids, que ateny de 14 a 16 mm i és d’un color groc fosc; el cap, relativament gros, presenta un aparell bucal picador molt fort; les potes són totes llargues, i les posteriors són adaptades a la natació; els hemèlitres cobreixen totalment l’abdomen.
Habiten a les aigües dolces i neden sobre el dors Són animals de règim depredador, fins a l’extrem que en un lloc tancat es devoren entre ells
rugbi
Partit entre el CN Barcelona (de blanc) i l’Universitari el 1966
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…