Resultats de la cerca

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

Començà a jugar a l’INEFC de Barcelona en les posicions de segona i tercera línia Fou quatre vegades campiona de la Copa de la Reina 2007-10 Amb la selecció espanyola quedà dues vegades campiona del món de rugbi 7 universitari

Fou, durant la dècada dels anys seixanta, un jugador destacat i capità durant molts anys de la Unió Esportiva Santboiana, que dominà el rugbi català i estatal, amb diversos títols de campió de Catalunya 1960-64, 1967 i de Copa del Rei 1960, 1961, 1962

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Com a jugador desenvolupà tota la seva carrera al Club Natació Barcelona, on s’havia format Des del 2009 és el president de la Federació Catalana de Rugbi, de la qual anteriorment ja havia estat vicepresident

Jugà a l’equip de l’INEFC de Lleida 1985-2005, del qual fou capità, i aconseguí tres vegades el Campionat de Catalunya Jugà amb la selecció catalana 1989-99, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya Jugà amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí l’equip femení de l’INEFC de Lleida 1990-95, les seleccions catalana i espanyola juvenils 1994-95, la selecció catalana absoluta 1995-96, l’equip masculí de l’INEFC Lleida i l’equip Catalunya Almogàvers 2009-10 a la lliga Superibèrica Com a seleccionador català fou campió d’Espanya territorial 1996 Fou responsable de la International…

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista 1970-80 Rebé la…

Arribà a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a la UPC i la temporada 1986-87 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual aconseguí dos títols de Lliga 1987, 1988 i un de Copa 1988 El 1989 fundà amb altres companys l’equip dels Enginyers, en què es retirà l’any 1998 Fou internacional B amb la selecció espanyola i jugà diferents partits amb la selecció catalana El 2010 entrà a la directiva de la UE Santboiana

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals