Resultats de la cerca

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Destacà al final dels anys vint i principi dels trenta a la Unió Esportiva Santboiana Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Fou dirigent del club i el primer president després de la Guerra Civil, el segon de la història de l’entitat Fou nomenat soci d’honor

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

Fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la dècada de 1940, i posteriorment, als anys cinquanta, fou el president de l’entitat

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…

S’incià als equips de promoció de la Unió Esportiva Santboiana i jugà al primer equip entre el 1988 i el 1997 Guanyà tres Lligues espanyoles 1988, 1996, 1997 i una Copa del Rei 1989 Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Catalunya-Txèquia 1995 Un cop retirat entrenà l’equip dels Enginyers i el segon equip de la Santboiana Posteriorment, formà part de la directiva del club de Sant Boi

Fou fundada el 1983 per un grup d’exjugadors dels equips BUC, CN Barcelona, FC Barcelona, CN Montjuïc, CE Universitari, CN Poblenou, RC l’Hospitalet i RC Sant Boi Posteriorment, s’hi adheriren membres d’altres clubs, com el Castelldefels RUC, el Corralito RC o el Gòtics RC Ginés García la presidí fins el 2006 i, posteriorment, ocupà el càrrec Vicente Adelantado Habitualment juguen al camp municipal de l’Hospitalet de Llobregat També participen en el Festival Golden Oldies L’entitat fou distingida amb el Battered Relic Trophy