Resultats de la cerca

Destacà al final dels anys vint i principi dels trenta a la Unió Esportiva Santboiana Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Fou dirigent del club i el primer president després de la Guerra Civil, el segon de la història de l’entitat Fou nomenat soci d’honor

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei

Fou jugador del Barcelona Universitari Club durant la dècada de 1960 i directiu de l’entitat a la de 1990 Fundà l’Agrupació de Veterans de Barcelona, associació que presidí 1983-2002, i que representava els interessos del collectiu de veterans de tots els clubs de la ciutat

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

Jugà en les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana els anys setanta A la dècada de 2000 fou director de l’escola del club, i posteriorment escollit president 2010-16, càrrec que anteriorment havia ocupat el seu pare

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El camp de rugbi…

Practicà el rugbi a les files del CN Montjuïc Fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1974-76

Jugà a rugbi a la Salle Bonanova de Barcelona i ho deixà per una lesió al genoll Fou responsable de la secció de rugbi del FC Barcelona 2003 Presidí la Federació Catalana de Rugbi 2005-09 Amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, negocià amb la Federació Internacional de Rugbi el reintegrament en aquesta de la federació catalana, que n’havia estat fundadora el 1934, però no s’arribà a cap acord Rebé el premi President Companys 2008